L’abraçada

Arrib a casa, m’assec a la butaca, abatuda.
Em sent dèbil, potser sola, potser buida, dèbil.
Abandon el meu pes a la butaca, em deix abraçar dins la seva immensitat. M’agradaria
estar encara dins la gran abraçada, càlida, dels batecs del teu cos.

Cleh

Anuncios